De fet, els territoris de llengua catalana, parteixen, però, d’una realitat de bilingüisme educatiu consolidada. En uns casos minoritària i amb molts problemes, com és el País Valencià, en altres, gairabé generalitzada, com a Catalunya. En totes, però, el desenvolupament del programes bilingües, amb la immersió lingüística com a referent, ha estat vinculada a les bones pràctiques i a la qualitat educativa.

Per tant, el segle XXI dreça els nostres territoris envers uns clars reptes de futur en què caldrà articular programes educatius plurilingües per a dos, tres, quatre… llengües sense oblidar el fenòmens socioculturals i demogràfics lligats a la globalització, les teconologies de la informació i la comunicació, l’europeització dels estudis i el mercat laboral, però sense oblidar tampoc que l’eix vertebrador ha de ser indefugiblement la llengua pròpia, el valencià —el català—, i una idea clara d’escola arrelada localment que es projecta globalment. Una escola que caldra construir amb recursos humans i econòmics clarament vinculats al tractament integrat de llengües i continguts. Segueix sent vàlid el projecte matriu: una escola amb llengua i continguts propis des de les que s’accedeix a l’altra llengua oficial i a les altres llengües estrangeres en un marc multilingüe i, per què no? intercultural.

Les persones interessades poden fer encara la inscripció telemàtica ací (fins al 29 de gener) i descarregar-se el tríptic per a més informació. No desaprofiteu l’ocasió d’assistir-hi perquè les conferències i les taules redones organitzades són ben interessats.

(Font: ACL El Tempir d’Elx)