El congrés, en el qual participen uns trets-cents cinquanta tècnics lingüístics, s’ha estructurat al voltant de dos eixos temàtics: l’acolliment lingüístic i l’aprofitament de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) als serveis lingüístics, sempre partint del concepte de multilingüisme.

La nostra Associació hi ha participat mitjançant el seu vicepresident, Joan-Carles Martí i Casanova, a la taula d’experiències del dia 16 sota el títol “Associacions Cíviques per la Llengua Catalana a l’extrem sud del País Valencià: El Tempir d’Elx.” De fet, la programació inclou experiències, ponències i taules redones però també activitats lúdiques com la intervenció gastronòmica de Jaume Fàbrega i l’actuació del grup musical De Calaix, que interpretarà les Corrandes del Convit. També hi actuaran els glosadors mallorquins Mateu Xurí i Antònia Pipiu i els nord-catalans, Mus-cat. Al final del congrés, durant el dinar de germanor, es lliuraran els premis Convit a aquelles persones que s’hagen destacat en la defensa i la promoció de la llengua.

El Comitè Organitzador del Congrés l’integren l’Ajuntament de Girona, la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, el Consorci per a la Normalització Lingüística, la Diputació de Girona, la Universitat de Girona, la Secretaria d’Estat de Política Cultural del Govern d’Andorra, l’Institut Font Nova de Perpinyà i la Xarxa Vives d’Universitats. Cal destacar, per tant, que es tracta d’una iniciativa pionera, que aplega institucions de diversos territoris del domini lingüístic amb un objectiu comú: organitzar un congrés de serveis lingüístics.

(Font: ACL El Tempir)

El fet que la Universitat Miguel Hernández participe al 50% en el projecte no és cap excusa per no anomenar-los “Palau d’Esports” i “Centre de Recerca de l’Esport (CRE)”, ja que es tracta d’una universitat valenciana, i com a universitat valenciana, també s’ha de regir per la Llei 4/1983 d’Ús i Ensenyament del Valencià, els articles 27 i 28 de la qual imposen als poders públics l’obligatorietat de fomentar l’ús del valencià en totes les activitats administratives.

Des de la Universitat Miguel Hernández se’ns ha posat com a excusa que són projectes que es volen difondre a escala internacional, excusa que no té cap fonament, ja que el “Centre d’Alt Rendiment Esportiu” de Sant Cugat del Vallès (Barcelona) només es coneix com a tal (en català) i és el centre esportiu de l’Estat espanyol amb major projecció internacional, sense que el nom haja suposat cap impediment perquè arribe a ser-ho. A més, internacionalment, el nom en valencià (Centre de Recerca de l’Esport-CRE) és més similar a les principals llengües europees com l’anglès (Centre for Sports Research-CSR) o el francès (Centre pour la Recherche du Sport-CRS) que no pas el seu equivalent en castellà (Centro de Investigación del Deporte-CID), per la qual cosa, el nom en valencià pot ajudar a la seua identificació a escala internacional millor que el nom en castellà. En particular, la paraula “esports” és fàcilment identificable per a parlants d’anglès i francès, ja que l’equivalent en aquests idiomes és “sports”.

Per aquestes i moltes raons més, hem exigit a l’Ajuntament d’Elx que aplique el Reglament de Normalització Lingüística de l’Ajuntament d’Elx en un projecte tan important com és el fins ara anomenat “Palacio de los Deportes” i “Centro de Investigación del Deporte (CID)” perquè s’anomenen “Palau d’Esports” i “Centre de Recerca de l’Esport (CRE)”.

(Font: ACL El Tempir d’Elx)