Així, conté 11.000 termes de 80 esports diferents i, per tant, pretén ser una eina de referència i de consulta habitual per a un públic ben divers: practicants, tècnics, àrbitres, afeccionats, traductors, correctors… que estiguen interessats a conéixer el terme esportiu en llengua catalana, el seu referent en castellà, francés o anglés, el significat o el camp lèxic o paraules bàsiques relacionades amb un esport determinat.

Els termes es poden consultar a partir de les denominacions en qualsevol de les quatre llengües de treball (català, castellà, francès i anglès), per mitjà de dos procediments: utilitzant els índexs alfabètics o temàtic que es mostren en el marc de l’esquerra fins a trobar la denominació volguda o bé introduint directament una denominació en l’espai superior Cerca; en aquest segon cas, es visualitzaran totes les fitxes terminològiques que continguen el mot consultat, siga com a part d’una denominació, com a part d’una definició o com a part d’una nota.
(Font: ACL El Tempir i el Termcat)

La Comissió de Reglament del Senat ha aprovat un dictamen que pemet ampliar l’ús del català, l’èuscar i el gallec a la cambra alta, de manera que ja no restarà restringit a la Comissió General de les Comunitats Autònomes com ve ocorrent fins ara. Així, aquest dictamen proposa modificar-ne tres articles i hi introdueix dues disposicions, una d’addicional i una de final. Quant a la disposició addicional, aquesta afirma que el Senat “empara l’ús oral i escrit normal de qualsevol de les llengües que tinguen el caràcter d’oficials en alguna comunitat autònoma”. Ara bé, aquest ús queda limitat a la primera intervenció del president en el ple, al debat de les mocions al plenari, a la publicació d’iniciatives, a la presentació d’escrits en el registre (amb la corresponent traducció del text al castellà) i als escrits que els ciutadans i les institucions adrecen al Senat. D’altra banda, els tres articles modificats del reglament estableixen que els parlamentaris podran presentar escrits al registre en qualsevol de les llengües oficials amb la traducció al castellà.

Aquesta nova modificació, incompleta pel que fa a un ús generalitzat de la resta de llengües cooficials al Senat i que entrarà en vigor l’1 de gener de 2011, no es correspon amb el desig inicial de CiU, l’Entesa i el PNB els quals reclamaven que a partir de l’1 de setembre de 2010 el català, el gallec i l’èuscar s’utilitzaren amb normalitat en totes les sessions del ple i que, a partir de l’1 de setembre de 2011, a les comissions.

Finalment, aquesta nova reglamentació ha eixit avant amb els vots favorables del PSOE i la resta de grups polítics (CiU, l’Entesa i el PNB) excepte el PP, el qual dubta de la constitucionalitat d’aquesta modificació.

(Font: ACL El Tempir)

• El Govern Valencià rebutja el requisit lingüístic en l’accés a la funció pública
• Arriba la IV edició del Feslloch, cloenda de la Gira

Els representants de la Plataforma hem criticat que el Grup Parlamentari del PP haja votat en contra d’una esmena en aquest sentit que comptava amb el vot favorable dels altres tres Grups Parlamentaris i que anava en la mateixa línia del que es contempla a Galícia i que fou aprovada en temps de govern de Manuel Fraga. En aquest sentit, l’esmena només pretenia aplicar allò que dicta l’article 16 de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV): “Les empreses de caràcter públic, així com els serveis públics directament dependents de l’administració, han de garantir que els empleats que tenen relació directa amb el públic tinguen el coneixement suficient del valencià per a atendre amb normalitat el servei que els és encomanat”.

D’altra banda, la Plataforma ha reclamat que el Govern Valencià faça públic l’informe que sobre el tema ha fet l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), i ha criticat el fet que se’ns negue als ciutadans l’accés a un document d’una institució pública.

La Plataforma considera que la inclusió d’una esmena com la proposada haguera estat un exercici polític de consens i de govern d’acord amb la majoria social d’una societat que entén perfectament que la presència de la llengua pròpia dels valencians s’ha de normalitzar no només a l’ensenyament, sinó també en tots els àmbits socials, començant per les institucions pròpies. I més si tenim en compte que hi ha una xifra més que suficient de funcionaris autonòmics capacitats per atendre els valencians en la nostra llengua.

A la dreta de la Galícia de Fraga

Finalment, El Tempir considera que el Govern Valencià se situa a la dreta de la Galícia de Fraga per no contemplar la necessitat del coneixement del valencià en l’accés a la funció pública valenciana.

Els pròxims dijous 8, divendres 9 i dissabte 10 de juliol, se celebrarà, per quart any consecutiu, el Feslloch, la cloenda de La Gira, el Festival Itinerant de Música en Valencià a Benlloch (La Plana Alta), un emblemàtic indret al vell mig de la Plana de l’Arc i a escassos quilòmetres de les platges de Cabanes i Orpesa. La principal novetat d’enguany és l’ampliació de la durada amb un dia més, els concerts de la nit de dijous. L’organització també ha decitdit aplicar una congelació al preu dels abonaments respecte a l’any passat, ofertant 2.000 abonaments anticipats per als 3 dies a 20 €. A més dels 20 grups que actuaran a Benlloch, com ja és habitual, els assistents al Feslloch podran gaudir de zona d’acampada, piscina, excursions, tallers, futbet, projeccions de documentals, videoclips… i molt més!

El Feslloch està organitzat per Reviscola, entitat juvenil federada a Escola Valenciana, l’Ajuntament de Belloch, l’Associació Cultural Pitxurrull, els Col•lectius per la Llengua i la Cultura de Castelló i el Benlloch Club de Futbol.

El cartell definitiu d’aquesta edició del Feslloch, que ja s’ha fet públic, serà el següent: la nit de dijous actuaran Aluminosis, Benimaklet Klub Ska (BKS), Atzembla, Skalingrad i un grup guanyador d’un concurs de Facebook. Divendres de vesprada, a l’Auditori municipal es projectarà el documental “El papa de Xavi” de Samuel Domigo, protagonitzat per Xavi Castillo i amb la col•laboració de Leo Bassi, entre altres, sobre la visita del Papa a València. De vesprada actuaran Naia i Saltamartí, l’espectacle sobre poemes de Joan Brossa musicats pel grup mallorquí Oliva Trencada, que serà la seua presentació al País Valencià.

La nit de divendres a l’escenari principal, els protagonistes seran els grups Nit de Grills, Odi, Arròs Caldós, Agraviats, Tom Bombadil i La Gossa Sorda. Clourà la nit el DJ Pasqu Selector.

El darrer dia del festival, dissabte, de vesprada i a l’Auditori Municipal es presentarà el documental “Més enllà del mur. Cançons contra l’apartheid”, al voltant de la primera brigada de músics a Palestina, amb la presència del seu director Josep Pitarch, Obrint Pas i el músic catalanopalestí Nabil que actuarà després de la sessió del documental i la xerrada-col•loqui amb el públic assistent. Posteriorment, i a l’escenari principal, l’actuació del showman alcoià Xavi Castillo obrirà boca abans de sopar per a seguir amb les actuacions dels grups Indigna, Bakanal, Obrint Pas, Mugroman, Orxata Sound System, Carles Belda i el Conjunt Badabadoc, i clourà aquesta quarta edició del Feslloch Biano DJ.

Durant tot el dia, els assistents podran participar en diferents tallers i activitats esportives i culturals com l’intercanvi de llibres (book crossing), la degustació de la cervesa artesanal de l’Alcora Montmirà, el concurs de Karaoké en valencià, taller de decoració de samarretes, taller de jota de les comarques del nord, campionats de futbet i vòlei-platja. Alhora diverses organitzacions juvenils participaran a la segona trobada d’entitats del Feslloch.

On es poden comprar les entrades?

Els 2.000 abonaments anticipats per 20 € es poden comprar a interent a través del web de Productes de la Terra: www.productesdelaterra.cat i al Terra de Benimaclet, Partisano del Barri del Carme de València, Ca Revolta del Barri de Velluters de València , Ca Bassot de Burjassot, Ajuntament de Benlloch, Associació La Cívica d’Alacant, Casal Popular de Benissa, Pub Al Marge de Xalò, Centre Social de Muro, Centre Ovidi Montllor d’Alcoi, Casal Jaume I d’Ontinyent , Llibreria el Vaixell de Xàtiva, La Cospiteria a Canals, Llibreria Babel de Castelló, Casal Popular de Castelló i a la Lliberia L’Àmbit de Benicàssim.

Per a reservar la plaça al bus cal telefonar als següents telèfons: Bus de La Costera 660 434 488, Bus del Baix Vinalopó 644 023 493, Bus de La Marina Alta 652 071 653, Bus de L’Alcoià-Comtat 691 200 055, Bus de La Vall d’Albaida 691 200 055, Bus de València 96 347 27 83. També podeu posar-vos en contacte amb El Tempir, al correu electrònic infoeltempir@gmail.com tal com ja ho ha fet un bon grapat de gent de la nostra comarca. Aquests abonaments seran a la venda fins a l’1 de juliol. A partir d’eixa data el preu es veurà incrementat.

L’organització, com tots els anys també posarà a l’abast dels assistents un servei de bus per tal de facilitar la seua arribada al Feslloch, sense necessitat d’emprar els seus vehicles. Tot aquesta informació es pot consultar al web del festival: www.feslloch.com També per ofertar més servei al públic assistent, s’hi organitzarà una paella multitudinària i una “torrada” popular.

Cinc anys girant amb la música en valencià

La Gira és el festival Itinerant de música en valencià que acompanya totes les Trobades d’Escoles d’Ensenyament en Valencià. Aquesta és la cinquena edició d’una iniciativa musical creada per Escola Valenciana i que consisteix a fer concerts amb grups de música en valencià arreu de les nostres comarques, coincidint amb les Festes per la Llengua per tal d’atraure al públic jove.

Després d’haver celebrat cinc edicions la Gira acumula en aquest període xifres rècord en el panorama musical valencià: més de 80.000 assistents, més d’un centenar de concerts celebrats, 70 grups diferents han format part oferint més de 200 actuacions en conjunt, s’han consolidat itineraris arreu dels territoris de parla catalana.

Escola Valenciana ha editat també el IV Disc de La Música en Valencià, amb la col•laboració de les universitats públiques valencianes, on recull 22 grups des del pop, el rap, la cançò d’autor o la música electrònica… del qual podran gaudir els 1.000 primers assistents al Feslloch, que seran obsequiats amb un exemplar d’aquest disc.

• Nova denúncia d’El Tempir en roda de premsa de hui contra la política lingüística de la Conselleria d’Educació: 61 alumnes elxans es queden sense plaça en valencià al centre escollit en primera opció.

La demanda de places en valencià en primària ha estat del 61,2% davant del 33%, que és l’oferta educativa de la Conselleria, a tot el País Valencià per al pròxim curs escolar. A més, d’un total de 138.223 alumnes que estudien en valencià a primària, tan sols 58.626 alumnes ho poden fer en arribar a secundària. És a dir, 80.000 alumnes abandonen la nostra llengua en arribar a l’institut.

Què succeeix a la ciutat d’Elx?

Per al curs 2010/2011, a Elx la Conselleria d’Educació ofereix 600 places en valencià i 1866 places en castellà  (només la tercera part del total són en valencià), de tal manera que, finalitzat el procediment de matriculació, hem de destacar que:

• 61 alumnes s’han quedat sense plaça en valencià a l’escola i districte triat pels pares en primera opció. Un cas significatiu n’és el grup de 38 alumnes que ho han sol·licitat en la zona nord-est de manera preferent en primer lloc.

• La Conselleria d’Educació ha de garantir places en valencià als centres que els pares trien en primera opció o en centres que es troben al districte del domicili habitual dels tutors, cosa que no succeeix en l’actualitat, ja que  o bé els passen al programa d’incorporació progressiva, per evitar eixir del centre o del districte o bé, si persisiteixen en la demanda d’ensenyament en valencià, es trasllada l’alumnat d’un districte a un altre amb les conseqüències negatives que suposen per als pares (desplaçaments d’una zona a una altra allunyada dins la ciutat, el centre no és el desitjat pels pares tot i que cursaran els estudis en valencià, etc.)

• Hi ha un estancament en la creació de noves línies en valencià des de fa dos anys per culpa de l’administració educativa valenciana ja que, a més, està paralitzant sol·licituds de noves línies o impedint que nous centres acullen els programes d’ensenyament en valencià.

Per tal de resoldre aquest problema, la Conselleria ha d’obrir noves línies d’ensenyament en valencià (no n’ha obert cap des de fa 2 anys a Elx) per tal de garantir la tria lingüística dels pares en primera opció. Es necessiten com a mínim 3 noves línies: una a la zona sud-oest, altra a la zona sud i a la zona nord, on solament hi ha una escola, amb una línia.

Per la igualtat entre el valencià i el castellà

Des d’El Tempir defensem la necessitat de caminar cap a una equiparació entre el valencià i el castellà en l’ensenyament, és a dir:

1. Cal anar cap a un ensenyament que oferisca el 50% de places en valencià i el 50% de places en castellà a la ciutat d’Elx i no tan sols un terç com ocorre ara. De fet, cal recordar que la demanda dels pares il·licitans a favor de l’ensenyament en valencià se situa molt per damunt de l’oferta de la Conselleria d’Educació i, a més, aquest tipus d’ensenyament és voluntari i es cursa a petició de les famílies.
2. Denunciem l’existència d’una doble xarxa d’escoles a la nostra ciutat: la pública concentra tota l’oferta de docència en valencià i la privada concertada a Elx no ofereix cap línia en la llengua pròpia del país.
3. No hi ha voluntat per part de la Conselleria d’Educació de fer un autèntic sistema educatiu bilingüe ja que vulnera de manera molt greu el dret dels pares a elegir l’opció lingüística d’ensenyament que volen per als seus fills, és a dir, en valencià.
4. L’ensenyament en valencià és l’únic que garanteix el domini del valencià i del castellà i facilita l’aprenentatge de l’anglés. Per tant, els programes d’ensenyament en valencià (PEV o PIL) són  els únics que garanteixen un autèntic aprenentatge plurilingüe.

Programes d’educació plurilingüe que hi ha a Elx

Durant aquest curs 2009-2010 dèsset centres educatius de la ciutat d’Elx han implantat programes educació plurilingüe: tots els centres de la zona sud-oest (Carmelites, incloses), els col·legis de la zona centre (excepte el CP Mediterrani) i les  escoles de Perleta, Vallverda i la Baia. Aquests centres opten, per tant, per una presència curricular de les tres llengües (valencià, castellà i l’anglés) en l’activitat docent diària. Ara bé, 7 h de l’activitat docent que imparteixen han de ser en valencià. Per tant, El Tempir espera que aquests centres complisquen amb aquestes 7 hores i que facen una aplicació correcta i legal del plurilingüisme ben entés.

• Presentació del llibre Sara, la dona sense atributs de Carles Cortés

Sara, la dona sense atributs narra les relacions turbulentes entre Sara, una dona atractiva i culta d’uns cinquanta anys, i un jove universitari que es prostitueix per pagar-se els estudis. Aquest serà el punt de partida d’una relació que es veurà marcada per la transgressió dels límits socials i humans a la recerca d’una felicitat encara no aconseguida. Sara, la dona sense atributs és una novel•la per a ser llegida sense interrupcions, amb la predisposició a sentir l’excitació i el plaer que Sara rep amb el seu desitjat Gabriel. Entre altres aspectes, el jurat destacà de l’obra «la introspecció minuciosa dels personatges, amb la veu predominant en segona persona –tan difícil de mantenir i tan suggeridora–, el joc dels temps i els espais, i les pinzellades d’un lirisme delicat que es desprén de les situacions».

(Font: ACL El Tempir d’Elx i l’editorial Bromera)