L’Associació Cívica per la Llengua El Tempir d’Elx s’afegeix a l’homenatge blogaire al més gran poeta en llengua catalana del País Valencià al segle XX, Vicent Andrés Estellés (Burjassot 1924-València 1993), impulsat per la Xarxa Cooperativa d’Experiències TIC per a l’Ensenyament del Valencià, i que es farà a la xarxa al llarg dels nostres països. És una llàstima que cap institució valenciana haja fet cap recordatori a un dels nostres poetes més universals. Segurament, si el nostre escriptor haguera fet ús del castellà com a llengua vehicular, li hagueren dedicat carrers, centres educatius, avingudes… a dojo (A Elx, al barri d’Altabix, té una avinguda que dóna a uns horts de palmeres molt bonics). I qui sap si haguera donat nom a una universitat, malgrat significar-se ideològicament molt a prop del poble, del poble valencià, emprant la seua llengua, la de tota la vida. Ell, més que qualsevol altre escriptor valencià, ha dignificat la llengua dels valencians i ha fet que molts valencians es reconciliaren de manera emocionada amb la condició de caminant d’un poble.
Nosaltres, des de la nostra pàgina, no fem més que recordar ací el poema que va dedicar a tots els elxans i les elxanes:
De Burjassot i Godella vénen
Dones plorant i, en arribar a Elx,
No poden més de tristesa i criden
I arrapen, brusques, les parets del temple.
Oh Mare nostra i esperança nostra!
Alfàbregues de Bètera, carrers
agranats i arruixats, mirar qui passa,
Garbés de nards i maredéus d’agost!
Canyars de ciris, confiança nostra,
Socarrats de Paterna, casa d’or,
Anell d’aigua, regina pecatorum
Herba d’olives, per la brisa rams,
Un consueta d’estupors i llànties,
El julivert en el pitxer amb aigua.
Llibre d’Elx -Vicent Andrés Estellés- (1984)
Sopar homenatge Vicent Andrés Estellés
El Tempir està preparant el II Sopar “Festa Vicent Andrés Estellés” a Elx per a finals del mes de setembre amb la participació del nostre benvolgut poeta elxà, Gaspar Jaén. Us en donarem més informació pròximament.
Deixeu un comentari