Segons el cens del 2001 hi havia un 40% de valencianoparlants i un 87% de persones que afirmen entendre el valencià, percentatge que pujava al 45% de valencianoparlants pel que feia a la comarca amb la inclusió de Santa Pola i Crevillent.
L’ús social del valencià és encara majoritari a gran part de les partides rurals del Camp d’Elx, a Crevillent i a Santa Pola mentre que baixa molt a Elx ciutat malgrat la concentració de valencianoparlants als barris més cèntrics i tradicionals. Això afecta especialment les generacions més joves malgrat ser les que tenen un coneixement més alt del valencià atesa la seua incorporació a l’escola des de fa trenta anys. Els col·lectius de xiquets, adolescents i joves adults coneixen majoritàriament la llengua però la llengua hegemònica d’ús intergeneracional d’aquests col·lectius és el castellà.
Així, des de l’Associació per la Llengua El Tempir d’Elx considerem que cal centrar-se en campanyes d’ús social de la llengua que arriben a la totalitat de la població però amb especial incidència en els joves. Per això, des de la societat civil volem conscienciar i col·laborar en aquesta tasca perquè el valencià siga una llengua vehicular viva entre els valencians en general i els elxans en particular. Cal fer nostre i vostre el valencià com demana l’eslògan. El Tempir impulsa la primera campanya d’ús social del valencià a través de la televisió local, ràdio, espais publicitaris repartits per la ciutat, als cinemes i autobusos. Comptem amb la col·laboració de l’Institut Municipal de Cultura d’Elx en aquesta ocasió.
Us deixem ací tots els elements publicitaris que conformen la campanya. Podeu descarregar-vos-els i fer-ne la màxima difusió possible entre la vostra gent coneguda i a través de les xarxes socials. I ja ho sabeu: “Fes teu el valencià“.
Coses ben fetes. Qui en farà cas? Si s’explica bé, si els que han de fer que el valencià visca al carrer i a tot arreu s’ho creuen, o fan com que s’ho creuen, la campanya tindrà èxit. De moment ja ha tingut èxit: Canal 9 diu que l’ha pagada ERC. Home, i que no són bons els seus diners? O és que els diners catalans fan més mal que els altres? Si és que no hi ha res pitjor com ser catalanista. Perdó, sí, el pitjor és no ser res. I sembla que és això el que vol més d’un respecte al valencià.
Enhorabona per la iniciativa. Donem exemple de la capacitat que tenim, de les idees, de els bones idees i del que som capaços de fer, ben fet.