Mitjançant el Consell Escolar Municipal de la Regidoria d’Educació de l’Ajuntament d’Elx EL TEMPIR ha tingut accés a les dades de la Campanya de Matriculació al terme municipal d’Elx. S’ha de ressaltar que la Generalitat Valenciana tan sols oferta 515 places en valencià mentre n’oferta 1.827 en castellà a la ciutat d’Elx fins cobrir un total de 2.342 places. Així, 140 escolars de 3 anys es queden sense plaça en la xarxa pública d’Elx perquè la demanda real és de 2.482 places. Dit d’una altra manera la xarxa pública d’Elx té un alt punt de saturació i no pot atendre, ara mateix, 140 sol•licituds de matriculació en L3.
Així, un total de 90 escolars de EL-3 anys que han sol•licitat plaça en valencià en la xarxa pública no podran seguir l’ensenyament en la llengua que han triat. Aquesta xifra es veu reduïda a 50 escolars pel que fa a la demanda de places en castellà.
La demanda de places en valencià és tradicionalment més alta que l’oferta escolar segons denuncia, cada any, EL TEMPIR des de 1994. La societat elxana sempre ha anat per davant en aquest tema i els polítics no han estat mai a l’alçada de les circumstàncies. Així i tot, les campanyes de sensibilització cíviques i municipals i el prestigi de les “línies en valencià” han significat que Elx haja vist créixer, tímidament, el nombre de places en valencià.
Per tant, l’oferta actual de places en valencià en L3 és del 22% de places i el 78% restant ha de fer Incorporació Progressiva del Valencià, un programa insuficient valencià que no garanteix el ple coneixement de les dues llengües oficials. La demanda potencial –amb la xarxa existent actualment- puja fins al 25% atès que hi ha 90 escolars (3%) nascuts en el 2005 que tot i haver sol•licitat una plaça en valencià no l’obtindran per no haver-ne cap disponible. El nombre d’escolars que no disposen de plaça en castellà queda reduït a gairebé la meitat: un total de 50.
La pràctica totalitat de demanda no atesa és de l’àmplia zona de la ciutat que manté una vitalitat important del valencià: tot el Pla de Sant Josep, els barris tradicionals al sud de la Vila i Altabix-Ciutat Esportiva. A Carrús, la zona nord de la ciutat de més immigració, l’oferta en L3 fou de 150 i la demanda fou de 153, la qual cosa demostra que els pares no tenen cap problema i demanden també factors de qualitat i de veïnat estricte pel que fa a l’escola.
Hem d’esmentar dues excepcions. La primera és clarament induïda per l’administració educativa. Al Camp d’Elx –l’amplíssima zona rural del terme on els infants valencianoparlants són majoritaris- tan sols hi ha 50 places en valencià per a L3 front a les 306 places que s’ofereixen en castellà. En tractar-se sovint de línies unitàries s’opta clarament pel castellà la qual cosa fa que els pares no puguen optar per línies en valencià a la zona més extensa i amb una vitalitat més alta de la llengua a Elx. Això és un atemptat claríssim a una zona que hauria de tenir una consideració especial.
L’excepció negativa és el centre de la ciutat. La bibliografia és extensa però és sabut que la Vila i els seus voltants –el rovellet de l’ou- és una zona de castellanització interna important (els avis sovint parlen valencià però els néts castellà). Així i tot, no tot és blanc ni negre com demostra el fet que s’hagen cobert 45 de les 75 places ofertades en L3 amb alumnat de la zona més cèntrica de la ciutat.
Les 30 places sobrants a la zona centre fan que la xifra de 120 escolars de L3 que no han estat atesos en el seu barri de residència podran desplaçar-se a la zona centre si els
pares així ho desitgen la qual cosa fa davallar la xifra a 90 sol•licituds no ateses.
És intolerable, però, que hi haja infants que no podran estar escolaritzats en el seu barri amb tot el que comporta de desarrelament i de molèsties per a les famílies.
EL TEMPIR és del parer que la societat elxana escolaritzaria molt majoritàriament els seus infants en“línies en valencià” ja que està demostrat que és el sistema que millor garanteix l’aprenentatge de les dues llengües.
Joan-Carles Martí i Casanova,
Vicepresident d’El Tempir
Deixeu un comentari